La vida tiene sentido en si misma. No tiene porque coincidir con nuestros planes ni con lo que queremos o esperamos que suceda. Tampoco tiene porque coincidir con las conclusiones a las que lleguemos. Muchas veces estamos tan desconectados de nosotros/as mismos/as y nuestra naturaleza, que nos empeñamos en no aceptar las cosas tal y como son. Nos creemos que podemos dirigir y controlar totalmente nuestras vidas, como si fuéramos seres omnipotentes y gastamos gran cantidad de energía intentando controlar aquello que es incontrolable y cambiar aquello que es incambiable. Aceptemos entonces, humildemente, los sucesos de la vida sin más. Y vivamos con la incertidumbre del ‘no control’. Estos serán los primeros pasos para conseguir la paz interior y satisfacción personal de vivir por vivir. (Foto y texto: David González)
La vida té sentit en si mateixa. No té perquè coincidir amb els nostres plans ni amb el que volem o esperem que succeeixi. Tampoc té perquè coincidir amb les conclusions a les quals arribem. Moltes vegades estem tan desconnectats de nosaltres/as mateixos/as i la nostra naturalesa, que ens obstinem en no acceptar les coses tal com són. Ens creiem que podem dirigir i controlar totalment les nostres vides, com si fóssim éssers omnipotents i gastem gran quantitat d’energia intentant controlar allò que és incontrolable i canviar allò que és incanviable. Acceptem llavors, humilment, els successos de la vida sense més. I visquem amb la incertesa del ‘no control’. Aquests seran els primers passos per aconseguir la pau interior i satisfacció personal de viure per viure (foto i text: David González)