Nadie dijo que ser libre fuera fácil. Vivir la vulnerabilidad del no control, desde la obertura y entrega a la vida es muy amenazante y a la vez difícil de llevar ya que reaparecen nuestros grandes miedos. Básicamente hay que saber llevarlo. Uno se da cuenta que por cada instante que se queda viviendo en esa vivencia de misteriosa vulnerabilidad, da un paso de gigante en su crecimiento personal hacia el bienestar y satisfacción del vivir por vivir. Y además, descubre que es allí, en este espacio de vacío y fragilidad, en el cual las cosas suceden. Es el espacio más fructífero y creador en el cual se puede encontrar cualquier persona. Necesitamos simplemente vivir la experiencia, aprender a sostener nuestros miedos y descubrir y disfrutar la riqueza de ese lugar fértil.Ningú va dir que ser lliure fos fàcil. Viure la vulnerabilitat del no control, des de l’obertura i lliurament a la vida és molt amenaçadora i alhora difícil de portar ja que reapareixen les nostres grans pors. Bàsicament cal saber portar-ho. Un s’adona que per cada instant que es queda vivint en aquesta vivència de misteriosa vulnerabilitat, fa un pas de gegant en el seu creixement personal cap al benestar i satisfacció del viure per viure. I a més, descobreix que és allí, en aquest espai de buit i fragilitat, en el qual les coses succeeixen. És l’espai més fructífer i creador en el qual es pot trobar qualsevol persona. Necessitem simplement viure l’experiència, aprendre a sostenir les nostres pors i descobrir i gaudir la riquesa d’aquest lloc fèrtil.