Decía Jung que ‘en nuestra ingenuidad hemos olvidado que bajo nuestro mundo de razón yace otro enterrado’. Es cuando estamos en crisis cuando se abre una maravillosa oportunidad de darnos cuenta que más allá de lo que pensamos, más allá de lo que sabemos, hay otra inteligencia que es infinitamente más poderosa que nuestra razón. En esto consiste el archiconocido lema del dejar ir. Dejarnos ir poco a poco para tomar contacto con esa otra inteligencia que guía nuestra vida. Y una vez, uno/a contacta con esa fuerza interior, entiende que no hay nada que temer. Ese camino es vivido como amenazante para la persona y requiere de paciencia, cariño y un acompañamiento amoroso de una persona que haya pasado por lo mismo. Visto de esta manera, uno está encantado de haber tenido una maravillosa vida llena de crisis porque cada una de ellas ha supuesto un paso hacia la conciencia, la sabiduría e inteligencia, la creatividad, el contacta más estrecho con el resto y el amor, que es, al fin de cuentas, la base de todo y lo que todos en el fondo anhelamos. Feliz domingo para todos/as!Deia Jung que ‘en la nostra ingenuïtat hem oblidat que sota el nostre món de raó jeu un altre enterrat’. És quan estem en crisi quan s’obre una meravellosa oportunitat d’adonar-nos que més enllà del que pensem, més enllà del que sabem, hi ha una altra intel·ligència que és infinitament més poderosa que la nostra raó. En això consisteix el archiconocido lema del deixar anar. Deixar-nos anar a poc a poc per prendre contacte amb aquesta altra intel·ligència que guia la nostra vida. I una vegada, un/a contacta amb aquesta força interior, entén que no hi ha gens que témer. Aquest camí és viscut com a amenaçador per a la persona i requereix de paciència, afecte i un acompanyament amorós d’una persona que hagi passat pel mateix. Vist d’aquesta manera, un està encantat d’haver tingut una meravellosa vida plena de crisi perquè cadascuna d’elles ha suposat un pas cap a la consciència, la saviesa i intel·ligència, la creativitat, el contacta més estret amb la resta i l’amor, que és, per fi de comptes, la base de tot i el que tots en el fons anhelem. Feliç diumenge per a tots/as!
