Dejarse ir es para mi, aprender a confiar en uno/a mismo/a y en la vida. Dejar de intentar anticiparse a los acontecimientos y dejar de querer tener la vida bajo control. Dejarse ir es aprender a vivir en la incertidumbre y el sentimiento de vulnerabilidad y con coraje seguir adelante. Dejarse ir es surcar los vientos de la vida, aceptando lo que venga. Es al fin y al cabo una actitud que uno/a adopta consigo mismo/a, por convencimiento. Después de castigarse y luchar en balde y tras descubrir la inutilidad de todos aquellos intentos de control de una mente miedosa y racional que en realidad teme la vida. Dejarse ir es al fin y al cabo una apuesta firme y valiente por la vida que es premiada con el bien más preciado, la paz interior y la satisfacción de vivir por vivir.
Deixar-se anar és pel meu aprendre a confiar en un/a mateix/a i en la vida. Deixar d’intentar anticipar-se als esdeveniments i deixar de voler tenir la vida sota control. Deixar-se anar és aprendre a viure en la incertesa i el sentiment de vulnerabilitat i amb coratge seguir endavant. Deixar-se anar és solcar els vents de la vida, acceptant el que venja. És al cap i a la fi una actitud que un/a adopta amb si mateix/a, per convenciment, després de castigar-se i lluitar debades. Després de descobrir la inutilitat de tots aquells intents de control d’una ment poregosa i racional que en realitat tem la vida. Deixar-se anar és al cap i a la fi una aposta ferma i valenta per la vida que és premiada amb el ben més preuat, la pau interior i la satisfacció de viure per viure.
