La vida té sentit en si mateixa. No té perquè coincidir amb els nostres plans ni amb el que volem o esperem que succeeixi. Tampoc té perquè coincidir amb les conclusions a les quals arribem. Moltes vegades estem tan desconnectats de nosaltres/as mateixos/as i la nostra naturalesa, que ens obstinem en no acceptar les coses tal com són. Ens creiem que podem dirigir i controlar totalment les nostres vides, com si fóssim éssers omnipotents i gastem gran quantitat d’energia intentant controlar allò que és incontrolable i canviar allò que és incanviable. Acceptem llavors, humilment, els successos de la vida sense més. I visquem amb la incertesa del ‘no control’. Aquests seran els primers passos per aconseguir la pau interior i satisfacció personal de viure per viure (foto i text: David González)