És apassionant veure les dinàmiques que entre tots/as generem en els grups de trobada i com uns ens afectem als altres. Tot té alguna cosa que veure amb tots/as. ‘Si tu t’atreveixes a explicar alguna cosa íntim que et passa per dins, m’ajudes a obrir una porta perquè jo faci el mateix’. Si tu confies en el meu, jo podré confiar en tu i també en el meu. Una vegada es traspassa aquesta porta de por, un sent que és acceptat per la resta, que allò que tant temia no ha passat i sol sorgir la força i les ganes de seguir explorant i compartint. Es comencen llavors, a generar en el grup relacionis d’autenticitat, d’afecte i cura d’uns/as a altres/as. Construïm un entorn segur, de confiança i sense judicis que ens ajuda a conèixer-nos amb més profunditat perquè sentim que ni grup ni els facilitadores ens fallessin. En els grups que facilito sòl veure persones desitjoses de confiar, compartir i unir-se a la resta, però tenen por i no saben com fer-ho. I al meu no hi ha cosa que m’estimuli més que ajudar-los a recórrer aquest camí que va de la por a la confiança, de la indiferència a l’amor i de la individualitat a la unió.