*Perls presenta una teoria de l’estructura i desenvolupament de la personalitat a partir de la qual pot derivar-se el procés terapèutic *gestáltico, així com una sèrie de breus sessions terapèutiques exemplificadores de com aplicar el model terapèutic que proposa.

*Perls defineix el llibre com “una exploració d’un enfocament una miqueta nou en el tema total del comportament humà, tant en la seva actualitat com en la seva potencialitat. Però abans d’això realitza una afirmació que ell qualifica de *avasalladora: “L’home viu en un estat de vitalitat mediocre… Semblés que ha perdut tota espontaneïtat, tota la seva capacitat de sentir i expressar en forma directa i creativa. És molt hàbil per parlar dels seus mals però molt dolent per encarar-los. Ha reduït la vida a una sèrie d’exercicis verbals i intel·lectuals: s’ofega en un mar de paraules…”. Al mateix temps, l’home modern occidental està més inclinat i concentrat en el fer, aconseguir i haver d’en l’ésser; “*habeo” abans que “*sum”, “tinc” abans que “sóc”. “Sóc reconegut pel que tinc i sóc capaç d’aconseguir, abans que pel que sóc pel meu mateix”. Est és el missatge subjacent que el nen va rebent de l’ambient i que després plasma en la seva vida d’adult. I aquesta manera de percebre l’existència genera neurosi i un descoratjament o angoixa vital que com diu *Perls fa que el jove, en arribar a la maduresa, “abdiqui de la vida mateixa”…

El primer capítol tracta sobre els fonaments sobre els quals s’assenta la filosofia subjacent a la Teràpia *Gestalt. Fritz *Perls pren prestats conceptes i tècniques de diversa índole i amb tot això confecciona un enfocament nou en el tractament terapèutic de l’època. *Perls divideix el capítol en quatre apartats que corresponen a quatre premisses o fonaments significatius. La primera premissa bàsica: “És l’organització de fets, percepcions i fenòmens, i no els elements individuals dels quals es componen, la qual cosa els defineix i els dóna un significat específic i particular”. *Perls incorpora la teoria de la forma de la Psicologia de la *Gestalt, que es desenvolupa a principis del segle XX. La premissa bàsica de la Psicologia de la *Gestalt és que la naturalesa humana s’organitza 3 formes o totalitats i és *vivenciada per l’individu en aquests termes, i pot ser compresa únicament en funció de les formes o totalitats de les quals es compon. La segona premissa bàsica: “Tota la vida i tot el comportament són governats pel procés *homeostático, procés mitjançant el qual l’organisme manté el seu equilibri i, per tant, la seva salut enmig de condicions que varien.” I contínua *Perls dient que podem cridar al procés *homeostático el procés de l’autorregulació mitjançant el qual l’organisme interactua amb l’ambient. I igual que aquest procés d’autorregulació *organísmica es duu a terme amb les necessitats fisiològiques, també es realitza per cobrir necessitats d’índole psicològica.

Al procés de satisfacció d’una necessitat se li crida en Teràpia *Gestalt, satisfacció d’una *gestalt o *gestalten. Per a la Teràpia *Gestalt, una neurosi s’origina quan una *gestalten queda sense completar en el procés d’interacció organisme-ambienti; per passar sanament a un altre assumpte, l’individu ha de satisfer la seva necessitat plenament, no pot deixar una *gestalt *inconclusa. La doctrina *holística Tercera premissa bàsica: “L’home és un organisme unificat.” La Teràpia *Gestalt considera el cos-ment com un tot unificat. Per *Perls, els pensaments i les accions estan fetes del mateix material, la mobilització energètica, i el que els diferencien és la intensitat o despesa energètica necessaris per a aquesta mobilització. Aquesta concepció li permet introduir en la psicologia el concepte de camp unificat (concepte *holístico), que proporciona a la *psicoterapia una eina valuosa per tractar amb l’ésser humà íntegrament (sense separar cos i ment, soma i *pneuma).

En la Quarta premissa bàsica *Perls manifesta: “L’individu és, en tot moment, part d’algun camp ambiental. El seu comportament és funció del camp total que ho inclou tant a ell com al seu ambient.” I organisme i ambient estan en una relació de reciprocitat, d’oposats dialèctics. L’organisme ha de trobar tot allò que requereix per satisfer les seves necessitats en l’ambient. I per a això utilitza el seu sistema sensorial, amb el qual aconsegueix orientar-se, i el seu sistema motor , amb el qual aconsegueix accions de manipulació.

*Perls diu que una de les característiques del *neurótico és que ni pot establir un bon contacte ni pot organitzar el seu retir. Així doncs, *Perls conclou que aquest fluir dialèctic de “contactar amb” i “retirar-se de el” ambient són les funcions més importants de la personalitat integral. El contactar l’ambient constitueix la formació d’una *gestalt i el retirar-se possibilita el tancar-la completament. Per *Perls: “…el ritme de contacte-retiro del *neurótico està descompost. No pot decidir quan participar i quan retirar-se, perquè tots els assumptes *inconclusos de la seva vida, totes les interrupcions dels processos en transcurs, han pertorbat el seu sentit de l’orientació, i ja no pot distingir entre aquells objectes o persones en l’ambient que tenen una *catexis positiva d’aquells que tenen una *catexis negativa.” Per tant, l’ésser humà viu immers en un continu cicle de contacte-retirada per satisfer l’emergència de les seves necessitats. I la Teràpia *Gestalt utilitza aquestes nocions a l’hora d’enfocar el tractament terapèutic.

En definitiva, tots aquests fonaments citats, juntament amb altres tècniques com el *psicodrama (pres de *Leví Moreno), l’anàlisi dels somnis (pres d’Otto *Rank), l’amplificació, les influències de W. *Reich, que va parlar de les armadures corporals, etcètera, formen un corpus original que va suposar un gir copernicà en l’acostament a l’avaluació i tractament dels pacients pel que fa a la Psicoanàlisi, imperant fins llavors.

Fritz *Perls descriu quatre mecanismes *neuróticos bàsics, reconeguts per la psicologia en general, encara que alguns dels seus seguidors van ampliar aquesta llista amb altres mecanismes com la *deflexión, la *proflexión, el *egotismo etc. L’enfocament *gestáltico considera a l’individu com una funció del camp *organismoambiente. I en aquest marc sempre canviant d’interacció entre la persona i l’ambient, defineix a una persona ben integrada com aquella que, a l’hora de satisfer les seves necessitats, reconeix uns límits ben definits entre ella i l’ambient social; de manera que no és absorbida per la societat quan estableix accions de contacte i tampoc es retira completament d’ella quan no té necessitats que cobrir.

És clar, i expressat des de molt antic, que l’ésser humà és un ser social, i és en societat on pot aconseguir expressions elevades de la seva ser… Per *Perls, la neurosi sorgeix “quan l’individu es fa incapaç d’alterar les seves tècniques de manipulació i d’interacció. Quan l’individu està congelat en la seva manera caduca d’actuar…”

*Introyección “És el mecanisme *neurótico mitjançant el qual incorporem dins de nosaltres mateixos patrons, actituds, maneres d’actuar i pensar que no són veritablement nostres.” I “el perill de la *introyección és doble. En primer lloc, l’home que *introyecta mai té l’oportunitat de desenvolupar la seva pròpia personalitat perquè està tan ocupat assegurant els cossos estranys allotjats dins del seu sistema… I, en segon lloc, la *introyección contribueix a la desintegració de la personalitat. Si un s’empassa sencer dos conceptes incompatibles podrà trobar-se a si mateix fet trossos en el procés de tractar de reconciliar-los.” Projecció “La projecció és la tendència de fer responsable a l’ambient del que s’origina en el si mateix (*self)… La paranoia, caracteritzada pel desenvolupament d’un sistema altament organitzat d’il·lusions, és el cas extrem de la projecció.”

La Confluència ocorre “quan l’individu no sent límit algun entre el mateix i l’ambient que li envolta, quan sent que és un amb ell… No s’adona del límit entre si mateix i els altres, no pot fer un bon contacte amb ells. Tampoc pot retirar-se d’ells. De debò, ni tan sols pot contactar-se amb si mateix.” Respecte a la *Retroflexión diu *Perls: “Literalment significa tornar-se enrere intensament en contra. El *retroflector sap com traçar una línia *demarcatoria entre ell i l’ambient i dibuixa una línia clara i nítida per la meitat, però la traça pel mitjà de si mateix”.

*Perls infereix que tots aquests mecanismes mostren confusió en la identificació i provoquen desintegració en la personalitat. Per això, per a ell, la teràpia la centra a rectificar les falses o confuses identificacions que porten a l’individu a estats de frustració o a conductes destructives i/o *autodestructivas. *Perls troba fonamental l’aconseguir en el *neurótico, amb la teràpia, restablir la capacitat de discriminar correctament, perquè arribi a trobar un balanç i uns límits adequats entre ell mateix i l’ambient.

Diu *Perls que el *neurótico, quan acudeix al terapeuta, “porta amb si els seus mitjans de manipulació, les seves maneres de mobilitzar i usar l’ambient perquè faci el treball que li correspon a ell. El problema del *neurótico no és que no pugui manipular, sinó que les seves manipulacions generalment les vivència com a assistència”. El coneixement d’aquesta visió del *neurótico li permet al terapeuta situar-se en una posició immillorable per poder realitzar el seu treball. Li fa clarament conscient de les possibles tècniques *manipulatorias del pacient i de la seva cerca de suport extern per alimentar i forjar el seu *autoconcepto.

La teràpia *gestáltica es contraposa a la teràpia tradicional psicoanalítica orientada al passat. Mentre aquesta busca en els esdeveniments del passat els per què, les causes que van provocar les pertorbacions *neuróticas, l’enfocament *gestáltico busca processos d’acte-interrupció en el present, *gestalts *inconclusas subjacents en les pertorbacions *neuróticas. No es tractaria, llavors, tant de detectar i comprendre els orígens de les neurosis com de corregir en el present els processos acte-interromputs, perquè el *pacienta pugui completar els seus cicles de contacte per satisfer les seves necessitats emergents.

Diu *Perls: “La teràpia *gestáltica és una teràpia de l’aquí i ara, en la qual li demanem al pacient que dirigeixi tota la seva atenció del que està fent en el present, durant el curs de la sessió, aquí i ara. La teràpia *gestáltica abans que una teràpia verbal o interpretativa és una teràpia vivencial. Amb l’adonar-se aquí i ara, la Teràpia *Gestalt tracta que els pacients siguin capaços d’advertir-se de les seves capacitats per obtenir *autoapoyo i, així, poder anar eliminant les interrupcions que li fan mantenir un sentit de la identitat inadequat.

Per *Perls, el *neurótico “no manca de la capacitat per manipular el seu ambient però, definitivament, manca d’una orientació dins d’ell. Està encaixonat per la seva incapacitat d’adonar-se tant de si mateix com de la situació externa i té molt poc espai per maniobrar. Però tan aviat com la seva capacitat d’adonar-se augmenta, la seva orientació i maniobrabilitat també augmenten. Per *Perls, el *neurótico, a causa del poc sentit que té de si mateix, està *autointerrumpiéndose, no permetent-se el completar processos de contacte-retirada plens.

*Perls ens parla de tres tècniques a tenir present en l’arsenal de tot terapeuta *gestáltico. 1. Anar i venir: Consisteix a demanar-li al pacient que vagi posant el seu focus d’atenció *alternadamente en dues realitats diferents. *Perls manifesta que l’ús d’aquesta tècnica ajuda a destruir configuracions de confluència; també permet recobrar abstraccions absents, omplir espais en blanc que permetin completar assumptes *inconclusos; així mateix, aconsegueix convertir àrees bloquejades (repressions) en expressions amb les quals obtenir acte-recolzo.

En segon lloc, el *Psicodrama. *Perls utilitza la fantasia actuada com a mitjà de “descobrir el moment en què interromp el seu flux de vivències impedint-se a si mateix de portar una solució creativa al seu problema” i com a mitjà d’aconseguir en el client major consciència de les seves necessitats insatisfetes. Utilitza també el que ell crida la “*monoterapia” en la qual el pacient crea el seu propi escenari i exerceix el rol de tots els actors que intervenen en la fantasia representada. Segons *Perls, això permet al pacient poder veure els conflictes que es donen en ell i, a més, evita la “contaminació” que altres persones puguin aportar en la seva representació de rols. El *psicodrama permet, entre altres coses: – Adonar-se dels propis pensaments, sentiments, motivacions, conductes, etc. – Millorar la comprensió de les situacions i relacions, dels punts de vista d’altres persones i de les nostres reaccions davant els altres. – Descobrir noves possibilitats conductuals davant situacions experimentades. – Assajar, aprendre, preparar-se per actuar les conductes oposades com més convenients per a situacions anàlogues a les representades.

En tercer lloc, la tècnica de *Confusió. “La confusió, en general, s’associa a una falta de comprensió acompanyada per una necessitat de comprendre. L’única garantia veritable per lliurar-se de la confusió és la completa despreocupació pel comprendre. La majoria de les persones tracten les seves confusions, a causa del desagradable que són, ja sigui amb especulacions, amb interpretacions, explicacions i racionalitzacions. Est és l’esquema de molts *neuróticos i especialment els intel·lectuals” .Per *Perls “una bona part de la neurosi es guanya amb el sol fet d’ajudar al pacient a adonar-se de la seva confusió, a tolerar-la i a quedar-se amb ella i el seu correlatiu, els moments en blanc. A pesar que la confusió és desagradable, el seu únic perill és interrompre-la i, per tant, confondre’s en l’acció.

En la segona part, es recullen algunes mostres de sessions *ejemplificantes de l’ús de les tècniques de la Teràpia *Gestalt per part de Fritz *Perls. Solen ser sessions breus amb explicacions intercalades de l’ús de tècniques i del fonament conceptual de les mateixes. En el primer testimoniatge, *Perls utilitza l’anomenada cadira calenta i la cadira buida. Fonamenta aquesta breu sessió a confrontar en el pacient a les dues parts que posseeix. Aquesta és una tècnica d’integració mitjançant l’accentuació del conflicte de manera que es faci més palès el mateix. La breu sessió acaba amb un adonar-se per part del pacient que és molt *autonormativo (*self *righteous) i *Perls li retorna que “ser acte-normatiu és part del teu guió vital”.

En aquesta sessió, *Perls ens brinda també una breu introducció però densa en contingut. Inicia la sessió parlant de l’aprenentatge. Per a ell, “l’aprendre és descobrir que alguna cosa és possible’. Amb l’adonar-se es pretén que el pacient aprengui a descobrir els seus jocs *autodestructivos, els seus *autoimpedimientos i els seus processos de *autodecepción para, a partir d’aquí, ser capaç de realitzar integracions que proporcionin creixement sa. Són les expectatives catastròfiques, negatives, generen por i porta a engegar mecanismes de defensa que impedeixen la vivència espontània, fresca, en l’aquí i ara, i que condueixen a l’angoixa per l’esdevenir i als processos de *autodecepción i *autoimpedimento que esmenta *Perls.

En la sessió del matrimoni, *Perls parla del matrimoni com a part de l’argument vital de les persones. I assenyala que, en aquest context, el problema en el matrimoni *comie camino un dels cònjuges (o els dos) no encaixa en el guió vital de l’altre, quan s’atén més a la imatge ideal del que hagués de ser l’altre que al fet del que realment és. En la sessió intervenen breument tres parelles diferents a les quals *Perls indica que realitzin un anar i venir entre el seu món interior i l’exterior, amb la intenció de comprovar que grau de comunicació simple poden arribar a establir.

En les sessions, *Perls aborda l’assumpte de la projecció. Diu: “Gran part del que hi ha alienat en nosaltres està projectat, ja sigui en els somnis o al món”. En aquesta sessió treballa breument amb dues persones. Amb la primera, *Dawn, treballa la seva timidesa i el seu complex de dona alta d’alçada. Amb el segon, *Marek, li porta a enfrontar-se a records dolorosos, de manera que arribi a poder desprendre’s de la seva inclinació a ells.

En una altra sessió *Perls introdueix el treball amb els somnis. Per *Perls, els somnis són missatges existencials que formen part del nostre guió vital i tanquen una veritable vida privada d’alienació, i proposa treballar-los de manera que s’aconsegueixin *reposeer i integrar aquestes parts alienades de si mateix, que en el somni apareixen com a parts projectades. *Perls explica com enfrontar aquest treball en quatre passos: 1. Relatar el somni com una història. 2. Reviure el somni en temps present. 3. Fer de director d’escena, armar l’escenari del somni. 4. Actuar el somni interpretant als diferents actors que apareguin en el somni. Així doncs, es tracta de *vivenciar el somni sense fer interpretacions.

El centre de l’enfocament de la Teràpia *Gestalt és l’adonar-se. “Tot és un procés d’adonar-se… Sense adonar-se no hi ha gens. L’adonar-se sempre està concatenat amb l’experiència del present. No és possible estar adonant-nos del passat i no podem adonar-nos del futur… L’adonar-se decisiu és adonar-se de la peculiaritat de cadascun de nosaltres. Ens *vivenciamos a nosaltres mateixos com alguna cosa únic”.

Tota personalitat es forma com un paradigma, un esquema formal que ens dóna una visió concreta del món. Aquests paradigmes arriben a ser les suposicions organitzadores i les creences centrals que influencien i determinen les nostres percepcions, pensaments, sentiments i comportaments. Són el nucli de la forma en què pensem i sentim sobre nosaltres mateixos, dels altres, i de la classe d’interaccions que podem imaginar i permetre’ns tenir amb uns altres. És a dir, són el cor del nostre estil de relacionar-nos. A la nostra ment li agrada i busca el recognoscible. Els paradigmes o esquemes estan basats i constituïts entorn dels patrons recurrents que percebem, ens ajuden al fet que nostres experiències tinguin sentit i ens brinden una capacitat de predicció per anticipar què va a succeir i quin efecte tindrà el nostre comportament en el nostre entorn.

Els nostres paradigmes o esquemes es poden basar en una apreciació objectiva dels esdeveniments que ocorren de manera natural al món (esquemes adaptatius) o poden estar basats en una construcció defectuosa de tals esdeveniments (esquemes mal-adaptatius), que provoquen la neurosi. Detectar aquests últims és tasca que el terapeuta pot aprendre a realitzar amb certa precisió si para esment a l’estil de personalitat del pacient.