I quan et dic que t’acompanyo no vull dir que et porto de la mà a cap lloc. Ni et dirigeixo ni et guio. Ni vaig davant ni darrere de tu. Ni tir de tu, ni et freno, sinó que camí al teu costat en aquest camí que és teu i no *mio. T’acompanyo d’a prop amb respecte i acceptació profunda. I la meva empatia no sorgeix d’entendre el teu dolor sinó de viure-ho, de sentir-ho. I quan un experimenta que l’altra persona sent el que jo sento, que el meu dolor ho veig reflectit en la cara del terapeuta, llavors, un se sent sincerament acompanyat i connectat a l’altra persona. És en aquest moment quan pot confiar suficientment com per deixar-se anar i permetre’s viure allò que tant por li dóna (Foto i text: David González)