Tècniques utilitzades en la psicoteràpia del trauma basada en neurociència:
El meu enfocament terapèutic que integra la psicoteràpia del trauma basada en neurociència per treballar el trauma, centrat principalment en la idea que els traumes no només s'emmagatzemen a la ment, sinó també al cos. En sessió ens enfoquem a recuperar el benestar emocional, mental i físic del pacient, permetent que les persones es reconnectin amb el seu cos i les seves emocions de manera sana.
El model integratiu de Reprocessament de Trauma és un enfocament que combina diverses tècniques terapèutiques, incloent-hi les cognitives, les conductuals, les emocionals i les somàtiques, per tractar el trauma. La psicoteràpia del trauma basada en neurociència se centra a entendre com el trauma ha afectat la vida de la persona i a ajudar-la a processar i reorganitzar la informació emocional, corporal i cognitiva relacionada amb el trauma. En integrar diferents enfocaments, s'ofereix un tractament complet i flexible que s'adapta a les necessitats de l'individu, permetent una sanació més completa i personalitzada.
A continuació t'explico algunes de les principals característiques del meu enfocament i com aborda el trauma d'acord amb la psicoteràpia del trauma basada en neurociència:
- Visió integral i corporal del trauma
Inspirat en enfocaments com la teràpia somàtica, sostinc que el trauma no només resideix a la ment, sinó que també està profundament emmagatzemat al cos. Els efectes del trauma poden quedar "retenidos" en el sistema nerviós, els músculs i altres sistemes corporals, cosa que causa bloqueigs emocionals, estrès crònic i una dissociació entre ment i cos.
En aquest sentit, el model promou la reconexió de l'individu amb el seu cos a través d'exercicis, moviments i activitats que permeten alliberar les tensions físiques acumulades durant el trauma. Aquestes pràctiques ajuden que el cos reconfiguri la seva resposta a l'estrès, reduint els efectes negatius de les respostes fisiològiques exagerades (com la hipervigilància).
- Treball amb les emocions
En el meu model posem un fort èmfasi en la regulació emocional. El trauma pot generar emocions difícils de gestionar, com la por, la tristesa o la ràbia, i sovint aquestes emocions queden reprimides o no processades. La teràpia convida les persones a confrontar, explorar i processar aquestes emocions, permetent la seva llibertat de manera controlada.
A més, es busca reduir la dissociació emocional, un fenomen comú en les persones amb trauma, en el qual aquestes tendeixen a desconnectar-se de les seves emocions com a mecanisme de defensa. Ajuda a restaurar la capacitat de sentir i expressar emocions d'una manera equilibrada.
- Reestructuració de la narració personal
Un aspecte clau és la reconstrucció de la narració personal. Moltes vegades, el trauma altera la forma en què la persona es veu a si mateixa i la seva història. Es treballa amb la persona per reescriure la seva història personal, integrant el trauma de manera que no defineixi la seva identitat de manera negativa.
Així és com la psicoteràpia del trauma basada en neurociència ens indica que aquest procés implica mirar al trauma des d'una perspectiva diferent, reconeixent com s'ha sobreviscut a aquestes experiències i redescobrint recursos interns i fortaleses que poden haver estat ocultes o ignorades. El model també utilitza eines com la narració terapèutica i la visualització per facilitar aquest procés.
Consideramos que la mente y el cuerpo están profunda
- Connexió entre el cos i la ment
Considerem que la ment i el cos estan profundament connectats, per la qual cosa una part important del treball terapèutic és la consciència corporal. A través de diverses tècniques com l'atenció plena (mindfulness), la relaxació i els movements, el model busca que el pacient recuperi el control i la integració del seu cos i ment.
Això també inclou el treball amb la respiració i l'ajust de la postura corporal,ja que moltes vegades les persones traumatitzades desenvolupen patrons de tensió muscular o postures defensives que reforcen els efectes del trauma al cos.
- Restauració de la regulació nerviosa
La meva manera de fer psicoteràpia es basa en investigacions recents de la neurociència que expliquen com el trauma afecta el sistema nerviós autònom. La intervenció terapèutica se centra en restaurar la regulació nerviosa, ajudant a que el sistema nerviós recuperi el seu equilibri i disminueixi les respostes de lluita o fugida excessives.
Això s'aconsegueix a través de tècniques que calmen el sistema nerviós, com la respiració controlada i les tècniques de relaxació profunda. En treballar amb el sistema nerviós, el model ajuda a reduir els símptomes d'ansietat, depressió i estrès posttraumàtic.
- Recuperació de l'autonomia i el sentit de seguretat
El trauma pot fer que una persona perdi la sensació de control sobre la seva vida i el seu entorn, cosa que contribueix a sentiments d'inseguretat o indefensió. Busquem ajudar el pacient a recuperar el seu sentit d'autonomia i control, donant-li eines per prendre decisions, expressar les seves necessitats i restablir límits saludables.
També es treballa perquè la persona restableixi la seva sensació de seguretat, tant interna com externa. Això inclou ensenyar habilitats per gestionar situacions difícils i desenvolupar confiança en si mateixa i en els altres.
- Enfocament en la resiliència
Encara que el trauma pot tenir efectes devastadors, també posem èmfasi en la resiliència de l'individu. S'ajuda la persona a reconèixer els seus recursos interns, com la capacitat per superar adversitats, l'autocura i les xarxes de suport social. L'enfocament no és només curar els efectes del trauma, sinó també enfortir les capacitats d'afrontament i recuperació.
Resum
En resum, la meva manera de fer psicoteràpia treballa el trauma des d'una perspectiva integral, considerant tant el cos com la ment i l'emoció. S'enfoca a alliberar el trauma retingut al cos, regular les emocions, reconstruir la narrativa personal, i restaurar la regulació nerviosa i el sentit de seguretat. Aquest enfocament també posa èmfasi en la resiliència i la capacitat de l'individu per tornar a trobar el benestar i l'autonomia a la seva vida.
Aquest model és molt útil per a persones que han experimentat traumes complexos o crònics, ja que se centra en la sanació profunda i en la integració completa de l'individu.
Com comença a afectar el trauma a les persones?
Les situacions traumàtiques poden afectar les persones de moltes maneres, i les reaccions poden ser tant físiques com emocionals, cognitives i socials. L'impacte del trauma depèn de factors com la naturalesa de l'esdeveniment, la durada de l'exposició, el suport social disponible, i les característiques personals de cada individu, com la seva resiliència o la seva història anterior de trauma.
Algunes de les formes en què el trauma pot afectar-nos:
- Impacte emocional
- Ansietat i por: El trauma pot generar un estat constant d'ansietat, especialment quan la persona se sent amenaçada o insegura. Això pot incloure por al futur, temor que succeeixin més esdeveniments traumàtics, o sensació d'estar en perill.
- Depressió: Moltes persones que han viscut experiències traumàtiques poden sentir-se tristes, buides o desconnectades, desenvolupant símptomes de depressió.
- Culpa i vergonya: En alguns casos, el trauma pot generar sentiments de culpa o vergonya, especialment si la persona sent que no va fer el suficient per evitar l'esdeveniment, o si hi va haver una violació personal, com l'abús.
- Irritabilitat i ràbia: El trauma pot generar una sensació d'impotència o frustració, cosa que pot portar a reaccions explosivas de ràbia.
- Impacte cognitiu
- Pensaments intrusius: Les persones traumatitzades solen experimentar records involuntaris o pensaments persistents sobre l'esdeveniment traumàtic,el que pot interrompre la seva vida diària.
- Dificultats per concentrar-se: Els records o l’ansietat relacionats amb el trauma poden dificultar la concentració o el focus en les tasques quotidianes.
- Distorsions cognitives: El trauma pot portar la persona a veure el món de manera més negativa o a tenir una visió distorsionada de si mateixa, per exemple, sentint-se inútil o incapaç de tenir relacions saludables.
- Impacte físic
- Reaccions somàtiques: El cos pot manifestar efectes físics a causa del trauma, com ara mals de cap, fatiga, dolors musculars o trastorns gastrointestinals.
- Trastorns del son: Les persones traumatitzades poden tenir dificultats per dormir, ja sigui per insomni o malsons relacionats amb el trauma.
- Augment de la resposta d'estrès: El trauma pot activar el sistema de "lluita o fugida", el que augmenta la tensió al cos i pot fer que la persona се senti constantment alerta.
- Impacte en les relacions interpersonals
- Dificultats per confiar: El trauma pot portar la persona a desconfiar dels altres, especialment si l'esdeveniment traumàtic va ser causat per una altra persona (com en casos d'abús o traïció).
- Aïllament social: Les persones traumatitzades sovint s'aïllen perquè se senten incomprendides o temen ser jutjades. Això pot afectar les seves relacions familiars, laborals o d'amistat.
- Desajustos en la intimitat: Pot haver-hi dificultats per mantenir relacions intimes o sexuals saludables a causa de la por o la falta de confiança.
- Impacte en la identitat i el sentit de vida
- Alteració en la identitat: El trauma pot afectar com una persona es veu a si mateixa. Pot sentir-se menys competent, menys valuosa o menys capaç d’enfrontar la vida.
- Pèrdua de sentit o propòsit: Les persones que atravessin un trauma poden tenir dificultats per trobar significat en les seves vides o en les seves experiències, el que pot generar una sensació de buit o desesperança.
- Trastorn d'Estrès Posttraumàtic (TEPT)
D'acord amb la psicoteràpia del trauma basada en neurociència, en alguns casos, els efectes del trauma s'intensifiquen i es prolonguen, desenvolupant-se en un trastorn com el TEPT. Els símptomes inclouen reviure el trauma (flashbacks), evitació de situacions o llocs que recorden l'esdeveniment traumàtic, hipervigilància (estar sempre alerta), entre altres.
És important recordar que no totes les persones que experimenten un trauma desenvolupen aquests símptomes o trastorns, i moltes persones poden superar l'experiència amb el temps, especialment si reben suport adequat. La psicoteràpia, com hem esmentat anteriorment, és una eina clau per ajudar a processar i sanar dels efectes del trauma.
Referències Bibliogràfiques
-
Ogden, P., Minton, K., & Pain, C. (2009). El trauma i el cos: Un model sensoriomotriu de psicoteràpia. Desclée De Brouwer.. Desclée De Brouwer.
→ Més informació sobre Teràpia Sensorimotriu -
Shapiro, F. (2013). Dessensibilització i reprocesament per moviments oculars (EMDR): Principis, protocols i procediments.. Desclée De Brouwer.
→ Informació sobre EMDR a l'Associació EMDR Internacional -
Porges, S. W. (2011). The Polyvagal Theory: Neurophysiological Foundations of Emotions, Attachment, Communication, and Self-Regulation. W. W. Norton & Company.
→ Resum sobre la Teoria Polivagal -
Siegel, D. J. (2012). El cervell del nen: 12 estratègies revolucionàries per cultivar la ment en desenvolupament del seu fill.. Alba Editorial.
→ Pàgina oficial de Daniel J. Siegel -
Herman, J. L. (1992). Trauma and Recovery: The Aftermath of Violence–From Domestic Abuse to Political Terror. Basic Books.
→ Informació sobre "Trauma and Recovery"
