Psicologia humanista
Psicología humanista: Un Enfoque Hacia la Autorrealización
La psicologia humanista és una corrent que posa èmfasi en el potencial inherent de cada individu per créixer, autorealitzar-se i aconseguir una vida plena. Va sorgir a la dècada de 1950 com una alternativa als enfocaments conductista i psicoanalític, prioritzant l'experiència subjectiva, la llibertat d'elecció i la responsabilitat personal.
Aquest enfocament considera que les persones són intrínsecament bones i capaces de superar els seus problemes en reconnectar amb el seu autèntic jo. Autors com Carl Rogers i Abraham Maslow són figures clau en aquesta corrent. Rogers va desenvolupar la teràpia centrada en el client, mentre que Maslow va formular la famosa piràmide de necessitats, que descriu com els individus han de satisfer les necessitats bàsiques i psicològiques per aconseguir l'autorealització.
- Èmfasi en l'experiència conscient: Promou l'autodescobriment mitjançant el diàleg reflexiu, l'escriptura o expressions artístiques.
- Ambient d'acceptació i empatia: Teràpies com la centrada en el client ofereixen un entorn de comprensió i sense judici.
- Recerca del propòsit i l'autorealització: Ajuda els individus a explorar els seus valors i metes personals per donar sentit a les seves vides.
- Perspectiva integradora: Combina aspectos existenciales, sociales y espirituales del individuo, fomentando una visión holística
COM FUNCIONA?
Aplicacions de la Psicologia Humanista
Es utilizada en terapias individuales, grupales y familiares, así como en entornos de desarrollo personal. Además, tiene implicaciones en el cambio social, ya que fomenta comunidades que apoyan el bienestar emocional y la libertad individual.
Historia de la Psicología humanista
