Què és el Focusing?
El Focusing, desenvolupat per Eugene T. Gendlin a la dècada de 1960, és una tècnica de psicoteràpia experiencial que permet connectar profundament amb les sensacions corporals i emocionals. Nascuda del seu treball al costat de Carl Rogers, aquesta tècnica se centra en com les persones processen les seves experiències internes a través d’un enfocament corporal. Gendlin va descobrir que aquells que tenen èxit en teràpia solen descriure les seves emocions i experiències d’una manera que els permet accedir a sensacions més profundes i a un significat personal.
El Focusing ajuda a explorar aquestes «sensacions sentides» o felt senses, que no són només emocions, sinó impressions corporals específiques que reflecteixen la manera com algú experimenta una situació. A través d’aquesta pràctica, s’accedeix a nivells més profunds d’autocomprensió i es poden resoldre bloquejos emocionals o conflictes interns.
Com funciona?
El procés del Focusing consta de diversos passos, com:
- Crear espai intern: Identificar i apartar temporalment els problemes immediats per centrar-se en una sensació específica.
- Trobar la «sensació sentida»: Localitzar al cos el lloc on es percep el malestar o conflicte.
- Descriure la sensació: Posar paraules o imatges que descriguin el que es sent.
- Interactuar amb la sensació: Dialogar internament amb aquesta sensació per comprendre què necessita o representa.
- Rebre el canvi: Experimentar una alliberació o comprensió nova, reflectida en un canvi en la sensació corporal.
Enfoques terapeuticos
Aplicacions del focusing
El Focusing s'utilitza àmpliament per gestionar l'ansietat, l'estrès i la depressió. També s'emplea per promoure l'autoconeixement i desenvolupar una relació més compassiva amb un mateix. A més, permet resoldre bloqueigs creatius i conflictes interpersonals en aprofundir en el significat intern de les experiències.
