Enamorarse es lo contrario a amar. Enamorarse es sólo ver la parte del otro que quiero ver, es verlo a medias. Es encajar a la persona en la IMAGEN que me gusta de ella. Veo lo que quiero ver y me entretengo en mi fantasía. El amor es otra cosa. El amor es ver y aceptar al otro en todo su SER. El amor no tiene registros ni memorias anteriores, ni buenas ni malas. ‘Te veo tal y como eres en este momento, en el momento presente’. El amor sólo es posible si conseguimos ‘entender’ nuestros deseos, apegos, atracciones y obsesiones y logramos soltarlas. En ese momento es cuando sin hacer nada, el corazón deja de estar obstruido por la mente y aparece el AMOR. Fluye el amor. Así que aquellos/as que ansían el amor, se están alejando de él. Aquellos/as que lo necesitan no lo recibirán. El camino a recorrer será dejar de buscar, viajar a nuestro interior y observar que necesidades y deseos tenemos a este respecto. ¿Para que necesito tanto al otro/a? ¿Como es que necesito encontrar mi felicidad en ti? Y cuando lo vemos y entendemos, lo podemos dejar ir y estamos entonces preparados para recibir y dar AMOR. Y cuando estamos preparados, surge. El amor es el perfume de las rosas, la brisa del viento o es la sombra del árbol. Es aquello que es sin más. ¿Verdad que las rosas no dan su mejor fragancia a ‘los buenos’ y la rechazan para ‘los malos’? (Texto y foto: David González)Enamorar-se es el contrari a estimar. Enamorar-se és només veure la part de l’altre que vull veure, és veure’l parcialment. És encaixar a la persona en la IMATGE que m’agrada d’ella. ‘Veig el que vull veure i m’entretinc en la meva fantasia’. L’amor és una altra cosa. L’amor és veure i acceptar a l’altre en tot el seu SER. L’amor no té registres ni memòries anteriors, ni bones ni dolentes. ‘Et veig tal com ets en aquest moment, al moment present’. L’amor només és possible si aconseguim ‘entendre’ els nostres desitjos, inclinacions, atraccions i obsessions i aconseguim deixar-les anar. En aquest moment és quan sense fer res, el cor deixa d’estar obstruït per la ment i apareix l’AMOR. Flueix l’amor. Així que aquells/es que anhelen l’amor, s’estan allunyant d’ell. Aquells/es que ho necessiten no ho rebran. El camí a recórrer serà deixar de buscar, viatjar al nostre interior i observar que necessitats i desitjos tenim referent a això. ‘Perquè necessito tant a l’altre/a? Com es que necessito trobar la felicitat en l’altra? Quan ho veiem i entenem, ho podem deixar anar i estem llavors preparats per rebre i donar AMOR. I quan estem preparats, sorgeix. L’amor és el perfum de les roses, la brisa del vent o l’ombra de l’arbre. És allò que és sense més. Veritat que les roses no donen la seva millor fragància a ‘els bons’ i la rebutgen per ‘els dolents’? (Text i foto: David González)